El cicle s'estructura en nou sessions, realitzades el primer dilluns no festiu de cada mes, entre els mesos d'octubre i juny, per tal de tenir l'abast d'un curs escolar.

Cada sessió dura 90 minuts, dividits en dues parts: una primera part teòrica que té una durada d'entre 20 i 25 minuts; i una segona, totalment pràctica, que s'allarga entre 50 i 55 minuts. Entre la part teòrica i la pràctica es realitza un descans, d'entre 10 i 15 minuts, en el que se serveix un cafè als alumnes. De fet, la denominació de La Cafetera és deguda a aquest fet que tot i que pot semblar irrellevant dins del conjunt, té una importància clara en l'aspecte d'intercanvi d'opinions, experiències informació, etc.

A cada sessió es tracten una o dues danses, segons la dificultat d'aquestes. En canvi, a les danses d'extensió coreogràfica important se'ls dedica dues sessions. El professor o encarregat de cada sessió pot ser un membre de l'esbart Català de Dansaires o bé alguna persona externa a l'entitat que s'hagi destacat per l'estudi i pràctica de la dansa que s'estudiarà a cada sessió. Aquestes persones provenen de tot Catalunya ja sigui de la localitat de la dansa o de zones properes.

Amb l'objectiu clar de difondre informació i repertori sobre dansa tradicional catalana, La Cafetera ha organitzat les sessions segons el següent esquema:

- Part teòrica: Es facilita als assistents les dades històriques més rellevants de cada dansa, així com la informació sobre la festa en la que es desenvolupen, els participants, la indumentària, la música o altres dades d'interès.

- Part pràctica: Es realitza l'aprenentatge pràctic de passos i evolucions coreogràfiques de cada dansa.

Tant la informació transmesa en la part teòrica, com la descripció coreogràfica apresa a la part pràctica tenen el suport d'un dossier que es realitza per cada una de les sessions. S'hi recull el resum de la història, la festa els participants, etc., la melodia de la dansa i la descripció detallada dels passos i evolucions coreogràfiques, que s'acompanya amb sengles gràfics coreogràfics per tal de fer mes entenedora la descripció. Es complementa, segons els casos amb fotografies antigues o recents, il·lustracions procedents de material bibliogràfic editat. S'hi aporta sempre que la dansa en tingui la lletra que acompanya la melodia. Finalment, i quan el professor ho creu convenient, hi apareix una bibliografia del material editat més rellevant sobre la dansa en concret. Per tal de que quedi reflectida la coreografia de la dansa, l'Esbart Català de Dansaires ha desenvolupat un mètode de descripció coreogràfica (iniciat per Maria Rosa Alonso, antiga mestra de l'entitat) gràcies al qual els alumnes poden reconstruir la dansa en qualsevol moment. El material es complementa amb l'enregistrament musical en CD.

Cada curs de La Cafetera ha tractat entre nou i onze balls, d'aquesta manera queda registrat un corpus important de material documental.

Tot i que l'estructura del curs s'ha mantingut al llarg dels anys, La Cafetera ha anat introduint petits canvis per tal de millorar. Alguns d'aquests canvis han estat introduïts a criteri de l'organització, mentre que d'altres han estat suggeriment dels mateixos alumnes.

D'aquesta manera, a partir del curs 1990-1991 el cicle passa a tenir deu sessions. Aquesta sessió que s'afegeix té la funció de repàs del material tractat al llarg de les nou sessions habituals. S'hi repassen aquells balls que els alumnes trien, es comenten possibles punts foscos o dubtes en els passos o coreografies. És, per dir-ho d'alguna manera, la consolidació de tot el cicle.

A partir del curs 1991-1992, es canvia la numeració dels dossiers, fins aleshores numerats de forma independent, de manera que es dóna una numeració correlativa a tots els dossiers de cada curs. S'afegeixen portada i sumari, realitzats cada curs en el color corresponents al tríptic que conté la programació anual, de manera que cada any, si l'alumne ho desitja, es pot relligar en forma de col·lecció, amb un volum per curs.

Tot i que als primers cursos només es feia sota comanda, a partir del curs 1993-1994, l'Esbart Català de Dansaires emet un certificat d'assistència al curs de La Cafetera. Els certificats són entregats als alumnes a la darrera sessió de cada curs, bé pel President de l'entitat, bé per alguna persona convidada per l'entrega.

En alguns curos, La Cafetera és visitada per alumnes de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, com una de les pràctiques d'assignatura. Els alumnes assisteixen a una de les sessions, d'oients, amb el mateix tracte que els alumnes matriculats.

El curs 1994-1995, La Cafetera, realitza la primera sessió (el 10 d'octubre de 1994) en el marc d'ExpoCultura 94, organitzada pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L'hivern del mateix any, els responsables de La Cafetera es desplacen a la localitat de Tuhir, a instàncies del Director de l'Esbart Dansaire de Tuhir, per tal de realitzar l'ensenyament d'algunes de les danses que fins el moment s'havien programat. A la primavera de 1995, l'Esbart Català de Dansaires rep el Premi Ateneu 93, atorgat per la Federació d'Ateneus de Catalunya, a la millor iniciativa en dansa tradicional catalana.

Alguns cursos, l'organització amplia l'oferta de La Cafetera amb la incorporació de noves ofertes. Aquestes, es programen en tres sessions realitzades els mesos de novembre, febrer i maig. Els temes que s'hi tracten fan referència a la documentació sobre dansa tradicional catalana, els arxius de dansa, la descripció coreogràfica, temes que són tractats de manera monogràfica. Cada sessió dura setanta-cinc minuts i és realitzada immediatament després de la sessió que correspon a aquests mesos.

L'any 1999 es publica el Manual de Descripció Coreogràfica de Dansa Tradicional editat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i Edicions El Mèdol. En l'obra es presenta la informació necessària per la realització i intrepretació dels dossiers de La Cafetera.

Les sessions del curs 2004-2005 es dediquen, en bona part, a danses documentades o tractades per Aureli Capmany, coincidint amb els actes que l'Esbart Català de Dansaires li dedica entre l'octubre de 2004 i setembre de 2005.

Els cursos han tingut ressò en els mitjans de comunicació: en la premsa, en les corresponent agendes d'activitats o en les ressenyes realitzades per especialistes de cultura popular; a la ràdio (Ràdio 4 i Catalunya Ràdio), en els espais dedicats a manifestacions populars i tradicionals, a la sardana o a la dansa, així com en entrevistes als responsables de La Cafetera; i a la televisió, en agendes d'activitats.

La Cafetera de l'Esbart Català de Dansaires ha tingut el suport de dues institucions: la Generalitat de Catalunya a través del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Després dels anys, La Cafetera de l'Esbart Català de Dansaires s'ha consolidat plenament. L'assistència d'alumnat, el reconeixement de la Federació d'Ateneus de Catalunya i el reconeixement i suport de les institucions, han fet que aquesta iniciativa, avui per avui, sigui l'única programació estable que té com a única matèria la dansa tradicional catalana.

Programa de La Cafetera Curs 2008-2009

Data	Balls
19 i 20 d' abril	Cap de setmana momogràfic sobre " El Contrapàs ". Mestre de dansa: Carles Mas i Garcia Músic: Francesc Tomàs, Panxito   Lloc: Seu de l' Esbart Ciutat Comtal Carrer Miquel Bleach, 32 08014 BARCELONA
D' octubre 2008 a maig 2009	Curs especial de La Cafetera, per celebrar els vint anys de la mateixa i el Centenari de l' Esbart Català de Dansaires. Tindà la durada habitual d' un any i serà de matrícula gratuita. Es programaran alguns dels balls actuals que han estat reconstruïts, restaurats o han tingut la intervenció de components de l' entitat. Lloc: Casa dels Entermesos

MercèDansa (Mostra de dansa tradicional)

L'any 1993, L'Esbart Català de Dansaires presentà el projecte d'una mostra de Danses Tradicionals Catalanes a la Convocatòria "Fes-te teva la Mercè" de l'Ajuntament de Barcelona.

Aquesta convocatòria premia, de forma no remunerada, la millor iniciativa dels ciutadans per la Festa Major barcelonina, respecte la qual l'Ajuntament de Barcelona pren el compromís d'organitzar-la dins dels actes de la següent Festa Major.

La proposta presentada per l'entitat i premiada en la convocatòria de 1993, consisteix en organitzar una mostra de danses tradicionals catalanes que siguin ballades per les persones que ho fan habitualment a cada localitat.

Es proposa convidar els balladors de set poblacions de Catalunya. Els criteris de selecció son:

• Dispersió geogràfica dels pobles convidats per evitar la concentració en una mateixa zona geogràfica o conjunt de comarques.
• La varietat de les danses, sigui en els aspectes coreogràfics, de funció, de motiu, etc.
• La bona execució dels balladors.
• La cura del vestuari o altres elements, si és el cas. Cal tenir present que, en alguns balls, els balladors porten la indumentària actual.

Llevat d'aquests criteris, no existeix cap altra restricció a l'hora d'escollir les localitats convidades.

Al ser incorporada a la programació de les Festes de la Mercè 1993, la Mostra de Danses Tradicionals Catalanes, passa a formar part del nou espai denominat Mercèdansa que comprèn:

• matí, Mostra de Danses Tradicionals Catalanes.
• vespre, Cloenda del Mercèdansa.

Des de 1993, la programació del MercèDansa, tot i que ha sofert lleugeres variacions d'organització, manté la mateixa estructura. Els actes es desenvolupen al matí al Pla de la Seu de Barcelona i al vespre a la Plaça de Sant Jaume.

El matí l'activitat té dues parts: la primera de Mostra pròpiament dita, i la segona en la que es repeteixen íntegrament o parcial algunes danses de la Mostra de l'any en curs o bé d'edicions anteriors. Els balls presentats a la Mostra de Danses Tradicionals Catalanes són:

Localitat	Ball
Any 1993
Arenys de Munt	La Dansa
Ametlla de Merola	Ball de nans
El Pinell de Brai	Cap de Dansa
Prats de Lluçanes	El Contrapàs
Ridaura	Ball de Gambeto
Sant Feliu de Pallerols	Ball de Cavallets, gegants i mulassa
Any 1994
L'Arboç	Ball de bastons
Bellver de Cerdanya	Corrandes i Ballet
Campdevànol	La Gala
Esterri d'Àneu	Ball Plà i Esquerrana
Mollet	Ball de Gitanes
Prats de Molló	El Contrapàs
Viladecans	La Tornaboda i el Patatuf
Any 1995
Cornellà de Terri	Ball del Cornut
Moià	Ball dels Garrofins
Reus	Ball dels Prims
Tàrrega	L'Eixida
Ulldecona	Ball de Mantons
Viella	Et Balh Pla
Viladrau	Ball Cerdà
Bòsnia	Grup de dansa
Any 1996
Camporrels	Ball de Totxets
Les Preses	Ball de Cintes
Lloret de Mar	Ball de Plaça
Palau Noguera	El Contrapàs
Sant Cugat del Vallès	Paga-li Joan
Ulldemolins	Ball de Majorales
Vilafranca del Penedès	La Moixiganga
Any 1997
Arbúcies	Ball de Collir Castanyes
Banyoles	Sardana de Banyoles
Esplugues del Llobregat	Ball del Babau
Paüls	La Jota
Sant Joan de les Abadesses	Ball de Pabordes
Valls	Ball de La Primera
Vilaller	Ball del Tatero
Any 1998
Barcelona.Hostafrancs.	Ball de Rams
La Seu d'Urgell	Ball Cerdà
Alacant	Les Danses. Ball de Nanos
Rasquera	Jota rasquerana
St. Martí de Tous	Ball de Faixes
St. Vicenç dels Horts	La Disfressada
Ardèvol de Pinós	Ball de Cascavells
Riga	Grup de dansa
Any 1999
Sant Julià de Lòria	Ball de la Morratxa i Ball Cerdà
Torà	Ball dels Priors
Vilanova i la Geltrú	Ball de Panderos
Vallfogona del Ripollès	Dansa del Roser
Xerta	Jota Xertolina
La Tolodella (Castelló)	Danses Guerreres
València	La Moma
Eivissa	Ball Pagès
Reus	Vall de Valencians
Letònia	Grup Valdemars
Any 2000
Artà	Balla i Canta d'Artà
Castellterçol	La Dansa i el Ball del Ciri
l'Escala	La Farandola
Oliana	Ball de Cascavells
Riudarenes	Ball de Flocs
Sant Llorenç de Cerdans	Ballet Cerdà
Sicília	La Zagara
Neàpolis	Dansaires de Neàpolis
Montcada	Agrupació Folklòrica de Montcada
Torredembarra	Ball de Bastons, Ball de Cavallets i Ball de Nans
Any 2001
Albelda	Ball del coro de l'estisora
Alpens	Dansa alensina
Espluga de Francolí	Ball de Bastons
Falset	Jota "La Gresca"
Igualada	Ball de Cercolets
Malgrat de Mar	Ball de Sant Joan i Sant Pau
Palafrugell	Ball de la Bim Bam
Taroudant	Dacqa de Taroudant
Torrelles de Llobregat	Ball de la Tal·lara
Vilafranca del Penedès	Ball d'En Serrallonga
Any 2002
Vilanova i la Geltrú	Ball de Valencians
Vilanova i la Geltrú	Ball de Panderetes
Vilanova i la Geltrú	Ball de Bastons
La Geltrú	La Moixiganga
Sitges	Ball de Panderetes
Sitges	Ball de Bastons
Sitges	Ball de Cercolets
Sitges	La Moixiganga
Cubelles	Ball de Bastons
Cubelles	Ball de Gitanes
Sant Pere de Ribes	Ball de Pastorets
Sant Pere de Ribes	Ball de Bastons
Sant Pere de Ribes	Ball de Panderos
Sant Pere de Ribes	Ball de Gitanes
Castelló d'Empúries	Ball del Foc
Sant Vicenç del Torelló	El Contrapàs
Vandellós	Jota de Gavadà
Any 2003
Caldes de Montbui	Entrada de Ball
Castellà del Vallès	Ball de Gitanes
Cerdanyola	Ball de Gitanes
Gósol	Contrapàs de les Cosses i corrandes
Gandesa	La Dansada
Granollers	Ball de Bastons dels Blaus
Polinyà	Ball de les Gitanes
Rubí	Ball de Xatos
Sabadell	Ball de la Bola
Sant Cugat del Vallès	Paga-li Joan o Ball del vano i el ram
Sort	Els Rigodons de Sort
Terrassa	Ball d'En Serrallonga
Terrassa	Ball de Nans

MerceDansa 2004

Localitat	Ball
Malpàs	Ball de Bastons
Osor	Ball del Ciri
Premià de Dalt	L'Espolsada
Roses	La Bolangera i Ball de Nyacres
Sant Feliu Saserra	Treure Ball
Vallbona d'Anoia	Ball de la Garlanda
Roses	Taller de danses
	MerceDansa 2005
Alp	Ballet i ball dels Ocellets
Baó	Ball d´en Serrallonga
Gombrén	La Dansa i Ball Cerdà
Prats de Molló	El Contrapàs
Puig de França d´Ogassa	Ball de la Maniera i Ball de la Mare de Déu
Tuir	Ball del Petó
	MerceDansa 2006
Bellvís	La bolangera, el ball pla i les corrandes
Benavarri	Ball de palitrocs
Camporrells	Ball de totxets
Lleida	Ball de bastons
Tàrrega	L´Eixida
Tremp	El Contrapàs
	MerceDansa 2007
Arenys de Mar	La Dansa
Mataró	Ball de Nans
Mataró	Ball de les Pedretes
Mataró	Ball de Pescadors
Sant Iscle de Vallalta	El Patatuf
Sant Pol de Mar	Ball de Morratxes
Santa Susanna	El Contrapàs

Ball dels divendres

El Ball dels divendres, programat abans en diumenge, és una activitat oberta a tothom amb la finalitat de practicar dansa catalana de manera informal i sense compromís, per fomentar l'aprenentatge de danses catalanes. Les sessions son conduïdes per un responsable de l'entitat a qui els assistents poden proposar danses que desitgen aprendre o ensenyar.

Dies: Divendres amb periodicitat setmanal, d'octubre a maig.

Horari: de 20,30 a 21,00

Preu: Gratuït pels socis de l'Esbart Català de Dansaires.

Premi Rafael Tudó

Entre les activitats programades l'any 1998 per celebrar el 90è aniversari de la fundació, l'entitat convoca el I Premi Rafael Tudó per premiar els estudis sobre dansa tradicional catalana.Els estudis presentats han de ser forçosament inèdits.

A la I Convocatòria del Premi Rafael Tudó va resultar premiada l'obra Sant Feliu de Codines: tradicions i danses de Núria Viñolas Insa. L'obra va ser editada l'any 2001 per l'Esbart Català de Dansaires.

L'any 2003 es va realitzar la II Convocatòria del Premi Rafael Tudó, per estudis de dansa tradicional catalana. L'estudi guanyador és obra de Ramon Vallverdú Albornà amb el títol Foc en dansa: els balls de diables centenaris. L'obra va ser editada l`any 2006, juntament amb l`Ajuntament de l`Arboç i Carrutxa de Reus, per l'Esbart Català de Dansaires amb el títol Foc en dansa: anàlisi dels balls de diables del Penedès i Camp de Tarragona.

Centre de Documentació de Dansa Tradicional Catalana de l'Esbart Català de Dansaires

Al llarg de la seva trajectòria, l'Esbart Català de Dansaires s'ha dedicat, a més de les tasques de difusió i coneixement de la dansa , a un estudi en general del folklore català combinat amb una recerca, documentació i recuperació (en tots aquells casos en què ha estat possible) de danses ja desaparegudes. Aquesta tasca d'investigació ha fet que l'entitat hagi anat recollint en el transcurs de la seva història una gran quantitat d'informació especialitzada en dansa, folklore, tradicions i costums catalans. Tota aquesta informació constitueix el fons documental de l'ECD i es reparteix en dos grans blocs: l'Arxiu i la Biblioteca.

L'Arxiu comprèn tres seccions diferents: l'Arxiu Capmany, l'Arxiu "viu" i l'Arxiu administratiu.

L'Arxiu Capmany és, potser, la secció més prestigiosa de la nostra entitat. Va ser fet per Aureli Capmany i altres socis de l'Esbart Català de Dansaires. És un arxiu que conté referències documentals, musicals i gràfiques de dansa des del segle XII fins el 1942.

L'Arxiu "viu" és on s'aplega tota la documentació impresa, musical i gràfica de dansa de què disposa la nostra entitat. Diem que és "viu" perquè s'hi incorpora informació constantment. I finalment, l'Arxiu Administratiu en el que es recull tota la documentació de l'Esbart Català de Dansaires des de 1908.

La Biblioteca es va organitzar l'any 1921 per voluntat d'En Joan Amades, l'aleshores President de l'entitat. L'objectiu era dotar d'una biblioteca de suport a totes les activitats de l'Esbart Català de Dansaires. La Biblioteca es va ampliant constantment amb l'adquisició de materials bibliogràfics editats en qualsevol suport. També comprén el fons de publicacions periòdiques, tant històriques com les que actualment es reben per subscripció o donatiu. La biblioteca també està subdividida en diferents seccions, segons el suport en que es presenta cada document.

En primer lloc, trobem el material imprès i gràfic relacionat amb Catalunya i amb el món de la dansa. En aquesta secció, es recullen llibres, revistes, articles, partitures, fotografies i cartells que tracten temes de música, folklore, costums, indumentària, història, geografia, literatura, etc. però sobretot dansa del nostre país o forana.

En un segon gran grup trobem els enregistraments sonors que contenen la música de dansa interpretada per qualsevol instrument o conjunt instrumental de bona part de les danses que figuren a l'arxiu, així com també entrevistes, etc...

Els enregistraments en video formen una altra de les seccions. En aquesta, s'apleguen tot un seguit d'enregistraments de dansa produïts tant per la nostra entitat com per d'altres procedències. I en darrer lloc, trobem la secció que recull tots els documents que es presenten en suport informàtic.

L'Arxiu i la Biblioteca de l'Esbart Català de Dansaires estan oberts a la consulta de qualsevol persona interessada en la informació que contenen i de fet rep, any rera any, la visita d'usuaris: d'estudiants universitaris a responsables d'altres esbarts o grups de dansa.

Vestuari

Al voltant de cadascuna de les danses catalanes, es dóna una sèrie de circumstàncies, socials, econòmiques, d'espai... que condicionaven i condicionen els balls i les danses.

Entre aquests condicionants, es destaca la diferència de vestuari dels balladors i balladores en els diversos balls i, fins i tot, dins del mateix ball: segons la condició social i l'estatus dels balladors, la zona geogràfica i el tipus de ball.

D'aquesta manera, pot trobar-se, en el mateix ball, alguns balladors amb vestits rics, amb gambeto i amb sabates, o bé, balladores amb vestits blancs i mantellines; mentre que n'hi ha d'altres que van amb espardenyes o vestits més senzills. Aquesta diferència es destaca en el vestit de les balladores: mentre unes porten faldilles de tapisseria i cossos de vellut, les altres van amb vestit de brocat. Això és pel que fa a la condició social o estatus.

Cal dir que, segons la zona geogràfica, també hi ha diferències: per exemple, la zona de muntanya. En aquest cas, les caputxes i les samarres de be o les faldilles llargues de llana en són típiques.

Segons el tipus de danses, es descaquen algunes que tenen vestuari especial i propi; en són un exemple els balls de nans, les moixigangues, les rentadores, les disfressades, les gitanes, els balls de bastons, les danses de cort, etc.

Cal dir que el vestuari de l'Esbart Català de Dansaires va iniciar-se al 1913. Està basat en models d'entre mitjan del segle XVIII fins les darreries del segle. XIX. Alguns d'ells són reproduccions de models autèntics conservats al Museu Tèxtil i d'Indumentària de Barcelona.

Així, cadascuna de les danses té el seu propi vestuari i cada dansaire vesteix un pèl diferent, per tal d'imitar la manera com tothom es vesteix i es vestia: a la seva manera, però amb certa homogeneïtat temporal.

Altrament, dins del vestuari, pot destacar-se diversos elements que, si bé no són pròpiament indumentària, la complementen: cap-grossos (nans), cintes i mocadors, davantals i mocadors de pit, bastons, espases, mantons.

I també, per acabar aquesta breu descripció del vestuari, destaquem altres elements que fan, del vestuari de les danses catalanes, diferent d'altres: morratxes, ret i mitenes, gambeto, faixes i les nostres barretines.

Associacions i Coordinadores

L'Esbart Català de Dansaires forma part de diverses associacions i coordinadores:

• Obra del Ballet Popular (soci fundador)
• Agrupament d'Esbarts Dansaires (soci fundador)
• Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella
• Agrupació del Bestiari Festiu de Catalunya (soci fundador)
• Coordinadora de Balls de Bastons de Catalunya
• Coordinadora de Centres d' Estudis de Parla Catalana
• Institut Ramon Muntaner

També ha format part de l'anomenat "Senat per les Tradicions de la Mercè", associació sense personalitat jurídica, que aplega entitats, federacions, agrupacions i altres col.lectius de la ciutat de Barcelona, com a fòrum de debat i discussió dels aspectes relacionats amb els actes de caire tradicional o popular que es realitzen amb motiu de les Festes de la Mercè, Festa Major de Barcelona.

Tipus d'actuacions

L'Esbart Català de Dansaires presenta tres tipus d'actuacions:

Cercaviles, acompanyament d'autoritats, etc

• Ball de Bastons
• Ball de Cercolets
• Ball de Cavallets
• Ball de Rentadores
• Ball de Mocadors

Actuacions en petit format (durada màxima 45 minuts)

• Qualsevol combinació del repertori fins a sis balls
• Balls de Gitanes
• Danses de Cort (des de mitjants del segle XVII fins a començaments del segle XX)
• Mostres de danses d'un mateix tipus (jotes catalanes, balls de Gitanes, balls de bastons, etc), d'una zona geogràfica determinada, etc.
• Acompanyament musical amb flabiols o cobla de tres quartans o colla de grallers.

Actuacions completes (durada entre 60 i 90 minuts amb intermig)

• Qualsevol combinació del repertori fins a dotze balls
• Qualsevol possibilitat dels apartats anteriors ampliats o combinats entre sí.

Com contactar amb l'Esbart Català de Dansaires i horaris

Els horaris bàsics són:

• Els assajos del Cos de Dansa: dimarts i divendres de 2/4 de nou a 2/4 d'onze dels vespre.
• Els assajos de la Seccions Infantil i Juvenil: divendres de 2/4 de set a les vuit del vespre.
• La Cafetera de l'Esbart: provisionalment amb periodicitat trimestral..
• El Ball dels divendres: cada divendres no festiu, de 20,30 a 21,00
• Presentacions: trimestral, segons programació, de vuit a nou del vespre.

Si voleu coneixer l'entitat, els fons documentals, les activitats, el personal, etc. de l'Esbart Català de Dansaires, podeu venir sempre que ho volgueu, trucant abans als telèfons 93.412.51.11, 93.318.82.59, 93.303.10.01 i 93.285.17.89

Si esteu interessats en alguna de les activitats de l'Esbart Català de Dansaires us podeu posar en contacte amb l'entitat a l'Apartat de Correus num. 2931, 08080 Barcelona, a l'adreça Ripoll 25, 08002 Barcelona, o bé, a l'adreça electrònica:

(info@esbartcatala.org)

Per La Cafetera també podeu contectar als telèfons 93.318.82.59 i 93.303.10.01, per temes de premsa en el telèfon 93.285.17.89, per informació sobre la web en el telèfon 93.314.10.49, per la Secció Infantil i Juvenil al telèfon 93.318.82.59 i 93.285.17.89 i pel cos de dansa al telèfon 93.303.10.01.

Modificat per darrera vegada el 11/05/2008