Poc després, es produí una escissió entre ambdós companys arrel de la qual Rafael Tudó fundà l'Esbart Català de Dansaires. El 8 de juliol de 1908, la nova entitat presentà els seus primers estatuts. El 23 d'agost del mateix any, féu la seva primera ballada, de caràcter privat, a la Sala d'Assajos del Palau de la Música Catalana, acabat d'inaugurar i, el 23 de setembre, es presentà oficialment en el marc del Palau de Belles Arts de Barcelona amb motiu de les Festes de la Mercè de Barcelona.

L'any 1909, Rafael Tudó va renunciar al seu càrrec i, donat que l'Associació de Lectura Catalana havia quedat dissolta i amb ella l'Esbart de Dansaires, hom demanà a Aureli Capmany de posar-se al cap de l'Esbart Català de Dansaires, càrrec que acceptà gustosament. Amb ell, l'Esbart inicià una etapa de forta activitat on cal destacar la confecció de les primeres peces de vestuari, l'any 1912. Per a tal tasca es prengué com a mostra la indumentària usada pel poble de Catalunya en les darreries del segle XVIII i les primeries del segle XIX. El mateix any, fou confeccionada la Senyera de l'entitat, amb un dibuix que Apel·les Mestres obsequià l'Esbart després d'haver assistit a una bella sessió de danses. Al mateix temps l'entitat edita una col.lecció de postals amb diferents imatges fotogràfiques dels dansaires preses al parc Güell de Barcelona. Aquestes imatges han estat reproduïdes en nombroses ocasions a llibres, articles de revista o programes d'actes diversos.

L'any 1917, Aureli Capmany deixà el seu càrrec que fou ocupat per Felip Blasco i Anglès, aleshores un dels dansaires més avançats. Sota la seva direcció, l'Esbart seguí l'embranzida presa amb Aureli Capmany i actuà en un seguit d'actes populars, culturals i benèfics que culminaren amb la celebració de les Noces d'Argent, amb una actuació al Palau de la Música Catalana sota l'alt patronatge de la Generalitat de Catalunya, l'any 1933. El mateix any, l'Esbart Català de Dansaires organitzà les Noces Típiques de Muntanya al Poble Espanyol que repetí, amb gran èxit, l'any 1934.

Convé destacar que Joan Amades, soci de l'Esbart Català de Dansaires, en fou President en el període que comprèn 1925-1926. És en sí de l'Esbart Català de Dansaires on Joan Amades edita una de les seves obres dedicada monogràficament a la dansa: Balls Populars. Aquesta obra fou editada per l'entitat l'any 1936 i recull una selecció de danses tradicionals catalanes escollides d'entre el seu extens repertori. Hem de remarcar que a l'obra s'hi troben les dades històriques, musicals i, evidentment, les coreogràfiques, que faciliten de manera fàcil la reproducció d'aquestes danses.

La col·laboració de l'Esbart Català de Dansaires a la bibliografia de Joan Amades no acaba amb aquesta obra. Més endavant obres com l'anomenada Guia de Festes de Catalunya, editada per Aedos, l'any 1958, o bé, Ballets Populars Catalans, editada per l'Institut-Escola de la Mancomunitat de Catalunya, l'any 1937, en són dos exemples .

L'esclat de la Guerra Civil, el 1936, commogué profundament la vida cultural catalana. Malgrat això, l'any 1937, el nostre Esbart encara participà activament en diversos actes populars. La fi de la Guerra i la situació política posterior significà una davallada en la vida pública de la nostra entitat. Eren temps difícils, però que no lograren deturar la tasca iniciada trenta anys enrera. D'aquesta manera, al 1941, s'inicià la confecció de l'Arxiu de Dansa Popular al Països de Llengua Catalana sota la direcció d'Aureli Capmany, a qui set anys més tard s'oferí un homenatge amb motiu del seu 80è aniversari.

L'Arxiu de Dansa Tradicional Catalana, ara anomenat Arxiu Aureli Capmany en el seu homenatge, conté dades de més de dues mil danses tradicionals catalanes. La informació de les danses no és uniforme, ja que mentre d'algunes només es pot aportar la localització i la data en que era ballada, d'altres tenen complets tots els aspectes musicals, coreogràfics, rituals, etc. així com fotografies o gràfics coreogràfics. L'Arxiu de Dansa Tradicional és el punt de partida de nombrosos estudis i treballs al voltant de la dansa tradicional catalana o altres matèries en les que la dansa hi té un pes específic. Al llarg de l'any, la Secció de Biblioteca i Arxiu atén i dóna suport a les demandes d'informació d'universitaris, persones relacionades amb grups de dansa o públic en general que necessita alguna informació concreta sobre dansa.

La Secció Infantil de l'Esbart Català de Dansaires va aparèixer per primer cop el curs 1947-48 de la mà de la Roser Blasco. Una iniciativa que es reemprendia més tard al 1964.

Poc a poc, "El Català" (tal i com és anomenat l'Esbart Català de Dansaires entre la resta dels esbarts), reactivà la seva vida pública, bo i salvant tots els obstacles que s'hi oposaven i oferint impecables ballades en diverses festes majors, inauguracions, homenatges, etc. Cal destacar d'aquesta nova etapa, ballades com la de la Cinquantena Restauració de les Danses Populars al Poble Espanyol (1952), la inauguració del Nou Camp del Club de Futbol Barcelona (1957), el cinquantè aniversari del Palau de la Música (1960), L'Homenatge a la Vellesa dels Bombers de Barcelona (1952), Les Noces Típiques de Muntanya celebrades al Poble Espanyol (1962), seguint el precedent de les celebrades al 1933 També, convé esmentar la celebració del cinquantè aniversari, durant la primera quinzena de juliol de 1958.

Al 1963, l'Esbart Català de Dansaires va iniciar una nova etapa de la seva existència sota la direcció tècnica de Mª Rosa Alonso i Solanes, amb la qual l'Esbart va assolir noves fites. La creació de la Secció Infantil de l'Esbart Català de Dansaires (1965), veritable planter de dansaires. És de remarcar la participació de l'Esbart a la Festivitat de Sant Jordi amb les actuacions la Pati dels Tarongers de la Generalitat de Catalunya durant els anys setanta.

Al 1980, l'Obra del Ballet Popular va premiar la tasca de l'Esbart Català de Dansaires, amb l'Almorratxa d'Or distinció aleshores creada, en reconeixement a la llarga, constant i profitosa trajectòria de l'entitat. Al mateix any, l'Esbart fou objecte d'un extens article amb documentació gràfica, signat per Josep Ventura, a la revista "Som".

Al desembre de 1981, l'Esbart Català de Dansaires va presentar una comunicació al I Congrés de Cultura Popular i Tradicional, organitzat per la Generalitat de Catalunya, amb el títol "Necessitat de diferenciar cara el públic la dansa popular i tradicional de la dansa espectacle". El text de la comunicació serví de base per la redacció de la posterior ponència anomenada "Cal definir-nos".

Participà, durant 1982, en les Jornades de Treball a Manresa dins l'àmbit de Dansa/ Esbarts de l'esmentat Congrés en dues ponències. En primer lloc, va formar part de la ponència "Cal definir-nos", que desenvolupà el text que tingué ressò per ser novedós en el tractament del tema. La ponència va servir de base pel treball posterior i la discussió de l'àmbit Dansa/Esbarts d'aquest Congrés. I en segon lloc, de la ponència "Una alternativa a la Cobla, els instruments populars".

Al 23 de setembre de 1982, va actuar en la festa d'inauguració del Miniestadi del F.C: Barcelona. Durant aquesta darrera etapa, són de destacar, també, realitzacions com la constitució, en el sí de l'Esbart, d'una colla de gralles i d'una cobla de tres quartans, l'ampliació del repertori de danses i del vestuari, amb abundant documentació històrica i etnogràfica, així com l'inici de diversos treballs d'investigació. Així, i des de 1981, alguns membres de l'entitat, juntament amb exalumnes de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, formen part de l'Equip que confecciona l'Atles de Dansa Tradicional Catalana, del qual hi ha editades les monografies corresponents a La Bolangera, Els Balls de Bastons, El Ball Cerdà i el Ball de faixes.

L'any 1983, se celebrà el 75è. Aniversari l'Esbart Català de Dansaires amb una actuació al Palau de la Música Catalana, una exposició antològica referida a l'historia de l'entitat, i un cicle de conferències dedicat a la indumentària i la dansa tradicional, entre d'altres actes.

Tres anys més tard, juntament amb el components de l'Equip Atles de Dansa Tradicional Catalana, organitzà les Jornades d'estudi titulades "Mètodes cartogràfics i informàtics aplicats a l'Estudi de la Dansa Catalana". Des de 1981, alguns membres de l'entitat formen part de l'equip que confecciona l'Atles de Dansa Tradicional Catalana, del qual hi ha editats: La Bolangera, Els Balls de Bastons, El Ball Cerdà i El Ball de Faixes.

A partir del curs 1988-89 i fins a l'actualitat, s'organitzen els cicles de conferències- tallers sota el nom de "La Cafetera de l'Esbart Català de Dansaires" on es tracten diverses danses des d'un punt de vista històric, etnogràfic, coreogràfic i musical, amb un promig de deu danses descrites i estudiades per curs. Actualment, es troba en la seva novena edició, sumant aproximadament, al llarg d'aquest anys més de 100 balls Per les sessions de La Cafetera han passat mestres d'esbarts, dansaires, monitors de dansa, mestres d'ensenyament primari i secundari, historiadors, etc. així com alumnes de l'assignatura Etnologia dels Països Catalans de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Alguns membres de l'Esbart han participat en diverses taules rodones, congressos i jornades dedicades a la música, la dansa o la cultura popular.

L'entitat és soci fundador del Departament d'Esbarts de l'Obra del Ballet Popular i de l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, entitats a les que col·labora en aplecs, trobades o d'altres iniciatives.

Paral·lelament, també cal esmentar la tasca del Cos de Dansa com a difusor de la dansa tradicional catalana tant arreu de Catalunya con en les seves actuacions a fora. Darrerament, i només per citar alguns exemples, convé destacar la participació als Aplecs Internacionals de la Sardana a París, Zuric, Tolouse, Florència i Hannover (1989, 1990, 1991, 1993 i 1995), als Festivales Nacionales de Danza de Sestao (1989) i Jumilla (1990), així com al V Festival Internacional Folklore Ciudad de Málaga (1993), les actuacions a Prats de Molló i a Thuir, França (1995) o al Festival de los Pueblos de Vitoria (1996,1997). A més de la col·laboració acostumada a diversos actes i festes majors de Catalunya, l'Esbart ha participat des de 1987 en l'anomenat "Matí de Festa Major" a la Plaça de St. Jaume de Barcelona amb motiu de les Festes de la Mercè.

L'any 1993 l'entitat engegà dues iniciatives internes centrades en la Biblioteca i l'Arxiu , especialitzats en dansa tradicional catalana.

En el primer cas, la finalitat és reorganitzar el material ja existent des de punts de vista temàtics i que comporta al mateix temps una nova classificació del cos bibliogràfic. Aquesta iniciativa contempla, també, l'adquisició de nou material especialitzat sigui en suport paper, fotografia, vídeo, etc. El que es pretén, en definitiva, és potenciar una biblioteca totalment especialitzada en dansa tradicional catalana i les matèries de suport: indumentària, música, costums, etc, per tal de poder oferir un bon servei al públic que l'empra.

La segona línia d'actuació contempla la ubicació i organització del material d'arxiu de dansa catalana. A més del material contingut a la Biblioteca, l'Esbart Català de Dansaires es preocupa per recopilar tota aquella informació referent a dansa tradicional catalana: articles de diaris o revistes, capítols o fragments de monografies, ressenyes i memòries procedents de treballs de camp, imatges diverses: dibuixos, fotografies, programes de festes majors, notes procedents d'informacions orals, etc. Tot aquest material divers està classificat i ordenat segons el ball o dansa al qual fan referència.

El mateix any, 1993, l'Esbart va rebre el Premi Ateneu a la Creativitat Artística en l'apartat Dansa, per la seva tasca de recuperació i difusió de danses catalanes disn del marc de La Cafetera.

També, l'any 1993, l'Esbart Català de Dansaires guanyà el Premi " Fes-te teva la Mercè" que otorga l'Ajuntament de Barcelona per la millor iniciativa ciutadana a realitzar dins de les Festes de la Mercè de 1993. La iniciativa guanyadora del premi permetí organitzar la I Mostra de Danses Tradicional Catalanes dins de la programació de Mercèdansa de la Festa Major 93. Aquesta mostra consistí en presentar balladors de diferents pobles i comarques de Catalunya que encara actualment ballen les seves danses. L'any 1994, 1995 i 1996, l'Esbart Català de Dansaires organitzà, respectivament, la II, III i IV Mostres amb la participació de diferents grups/ pobles.

L'any 1995, l'Esbart Català de Dansaires va ser mereixedor del Premi Ateneu, edició 1993, a la Creativitat Artística, otorgat a "La Cafetera" de l'Esbart Català de Dansaires per la Federació Catalana d'Ateneus el 26 de març de 1995, en reconeixement a la tasca de difusió i pedagògica d'aquesta activitat.

Encara, durant 1995, l'Esbart Català de Dansaires elaborà el projecte "Centre de Documentació de Dansa Tradicional Catalana de l'Esbart Català de Dansaires" que ha estat presentat a II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana el 17 de febrer de 1996 a Banyoles, dins de l'àmbit Patrimoni Etnològic.

A l'actualitat, l'Esbart Català de Dansaires continua avançant els seus projectes de documentació, estudi i difusió de la dansa tradicional catalana.

En aquest sentit, La Cafetera de l'Esbart Català de Dansaires ha assolit una nova fita al curs 1996- 1997: l'ampliació de l'oferta ha fet que, a més del curs habitual, des de 1988 ha organitzat en deu sessions, s'hagi previst un nou curs que tracta de manera monogràfica temes relacionats amb la dansa tradicional (la documentació i els arxius de dansa, l'escriptura coreogràfica). Amb aquesta ampliació, l'entitat pretén encara més, omplir el buit existent a l'actualitat perquè fa referència als estudis sobre dansa tradicional. Aquesta nova programació que pot ampliar-se més en els propers cursos fa que l'Esbart Català de Dansaires es consolidi com una de les poques entitats que es dediquen a l'ensenyament de dansa tradicional catalana.

Relacionat amb la documentació sobre dansa tradicional, l'Esbart Català de Dansaires desenvolupa un projecte de creació d'una base de dades sobre dansa tradicional que comporta també la confecció d'un tesarurus i un vocabulari especialitzat en el tema, així com la previsió de realitzar monografies temàtiques que finalment desembocaran en una bibliografia general. Aquest projecte es detallà en la comunicació que l'entitat presentà a l'Àmbit Patrimoni del II Congrés de Cultura Popular i Tradicional (Banyoles, 16 de febrer de 1996) i a l'article editat a la publicació Item aparegut al gener de 1997.

L'any 1998, l'Esbart català de Dansaires celebra el noranté aniversari de la fundació. Amb aquest motiu es preparen un seguit d'actes socials, cívics i culturals, entre els que destaquen: El Matí de Jocs i danses destinat als infants i joves de l'entitat i del barri, i la I Convocatòria del "Premi Rafel Tudó", amb dos apartats: Dansa i Barcelona. L'apartat Dansa es concedeix a la Sra. Núria Viñolas pel seu estudi anomenat: Sant Feliu de Codines, tradicions i danses.

Resultat de l'experiència i el bagatge acumulat al llarg dels anys, l'Esbart Català de Dansaires al 1998 es publica el manual per l'ús del sistema de descripció coreogràfica, desenvolupat i experimenta als dossiers dels cursos de La Cafetera, que es titula: Manual de descripció coreogràfica de dansa tradicional.

A més dels aspectes relatius a l'estudi i documentació, l'entitat pren part a diversos actes festius, culturals i cívics d'arreu del país. A Barcelona, col·labora amb l'Ajuntament en les Festes de la Mercè: co-organització del Toc d'Inici des de 1993 i coordinació i participació del Matí Bastoner des de 1996, organitzador dels actes de l'espai MercèDansa des de 1993 i de l'espai Mercè Mediterrània en Dansa des de 1999 i de El Galop de la Mercè des de 1997,participació a la Mostra d'Entitats de la Plaça Catalunya des dels seus inicis. A les Festes de la Mercè, l'entitat també participa amb els Cavallets Cotoners al Seguici d'Autoritats i a la Cavalcada de la Mercè; a la Festa de Santa Eulàlia, a la processó del Corpus, Festes de Sant Roc de la Plaça Nova, Santa Llúcia, etc.

Cal remarcar, també, la àmplia participació de l'Esbart Català de Dansaires en festes i manifestacions de tot tipus arreu de Catalunyua i de l'Estat Espanyol.

L'any 2003 es convoca la segona edició del Premi Rafael Tudó que és atorgat a l'estudi Foc en dansa : anàlisi dels balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona de Ramon Vallverdú.

L'any 2004 amb motiu del cinquentenari de la mort d'Aureli Capmany, l'Esbart Català de Dansaires programa un seguit d'actes en record i reivindicació de la seva figura. que s'extenen entre el 9 d'octubre de 2004 fins el 24 de setembre de 2005. Entre la programació destaca la jornada Aportacions a l'estudi de la dansa catalana : trobada d'inèdits, inpublicats i publicats que es realitza amb la voluntat de donar oportunitat als autors de projectes, estudis i investigacions de qualsevol tipus sobre dansa catalana i fer-ne difusió...

El mes de maig de 2005, l'Esbart Català de Dansaires presenta dues comunicacions a la IV Jornada d'estudi del ball de bastons, organitzada per la Coordinadora de colles de bastoners de Catalunya, que es realitza a Cambrils, amb els temes: El Ball de Bastons de Barcelona i Manual de descripció coreogràfica per a balls de bastons.

Des de l'any 2004 i juntament amb la resta d'entitats que formen la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella, l'entitat està treballant en el projecte de la creació de la Casa dels Entremesos de Barcelona.

El mes d´abril de 2007, l`Esbart Català de Dansaires intervé en la filmació de l`obra audiovisual anomenada " Bailando ", de l`artista Alberto Peral, que s`estrenarà el dia 26 d`abril al Centro de Arte Reina Sofía de Madrid.

Al llarg de més de nou dècades, al Català hi han col.laborat moltes persones. Ressenyar-les és inabastable; només, per tant, i per acabar aquest capítol alguns noms: Rafael Tudó, Felip Blasco, Joan de B. Nadal, Apel·les Mestres, Ezequiel Martín, Aureli Capmany, Josep Ventura, Joan Amades, Ramon Violant, Lluís de B. Nadal, Agustí Cohí-Grau, Lluís Albert, Mª Rosa Alonso, i un llarguíssim etcétera.

Al llarg dels seus anys d'existència, l'Esbart Català de Dansaires manté els seus objectius fundacionals:

1- Recopilació de dades sobre dansa tradicional catalana i matèries relacionades amb aquesta. Aquesta recollida ha estat realitzada pels components al llarg dels anys i donà origen a l'Arxiu de Dansa Tradicional Catalana, alhora que el va engruixint.

2- L'estudi de la documentació existent a l'Arxiu de Dansa Tradicional Catalana, que és actualitzada amb la informació que, de mica en mica, s'hi afegeix. L'estudi és tant pels socis de l'entitat com persones alienes i s'ha materialitzat en estudis, tesines, treballs universitaris, articles, publicacions, etc.

3- La divulgació realitzada pels dansaires, el Cos de Dansa i la Secció Infantil, col·laboren en nombrosos actes cívics, esportius i culturals: festes majors, trobades, mostres, congressos, etc.

Per concloure aquest breu historial afegim l'últim paràgraf del pregó del 75è. Aniversari de l'Esbart Català de Dansaires que va ser pronunciat per Sr. Manuel Cubeles i Solé el 15 de setembre de 1983 a l'Ajuntament de Barcelona.

"Senyores i senyors: en aquest 75è. aniversari, en el marc solemne d'aquest històric Saló de Cent, demano a Déu, llargs anys de vida per l'Esbart Català de Dansaires i demano, per a ell, davant de l'obra feta i a les nostres institucions oficials de govern de la ciutat i de Catalunya, una justa i merescuda distinció. L'Esbart Català de Dansaires, pels quatre vents de la rosa de l'art i la cultura, ha proclamat amb el gest, l'actitud i el moviment, com som i qui som els fills de Catalunya."

Distincions i premis concedits a l'Esbart Català de Dansaires

Almorratxa d'Or (1980), otorgada per primera vegada per l'Obra del Ballet Popular

Fes-te teva la Mercè 1992, concedit per l'Ajuntament de Barcelona

Premi Ateneu 1993 a la Creativitat Artística, concedit per la Federació d'Ateneus de Catalunya a la iniciativa de La Cafetera

Declaració de l'Esbart Català de Dansaires com a Entitat d'Interès Cultural per la Generalitat de Cataluña (1999)

Medalla al Mèrit en Dansa Catalana, otorgada per primera vegada per l'Obra del Ballet Popular (2001)

Publicacions:

COL-LECCIÓ DE POSTALS.- Barcelona 1913 ( Col-lecció de 12 postals )

AMADES, Joan.- Balls Populars.- Tàrrega : Esbart Català de Dansaires, 1936

ESBART CATALÀ DE DANSAIRES.- Ballets populars catalans.- Barcelona : Generalitat de Catalunya. Institut Escola, 1937

La Cafetera de l'Esbart Català de Dansaires.- Barcelona : Esbart Català de Dansaires, 1988-2005

GARRICH, M., VIÑOLAS, A., VIÑOLAS, N.- Manual de descripció coreogràfica de dansa tradicional.- Barcelona : Generalitat de Cataluña. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana; Tarragona : Edicions El Mèdol, 1999

VIÑOLAS, N.- Sant Feliu de Codines : tradicions i danses.- Barcelona : Esbart Català de Dansaires, 2001

GARRICH, M.- Els Cavallets Cotoners de Barcelona : cavallets, cavallins i cotonines.- Barcelona : Esbart Català de Dansaires, 2002

BARTOLOMÉ, J., BIGAS, A., GARRICH, M. GÓMEZ, J.- El Ball de Bastons de Barcelona.- A: IV Jornada d'estudi del ball de bastons.- Coordinadora de colles de bastoners de Catalunya, 2005

GARRICH, M, VIÑOLAS, A., VIÑOLAS, N.- Manual de descripció coreogràfica per a balls de bastons.- A: IV Jornada d'estudi del ball de bastons.- Coordinadora de colles de bastoners de Catalunya, 2005

VALLVERDÚ, Ramon.- Foc en dansa : anàlisi dels balls de diables del Penedès i el Camp de Tarragona (en preparació)

Aportacions a l'estudi de la dansa catalana : trobada d'inèdits, inpublicats i publicats (en prepararació)

CENTENARI: ESBART CATALÀ DE DANSAIRES.- Barcelona, Esbart Català de Dansaires, 2008.- CD Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, Director: Joan Gómez

Presidents de l'Esbart Català de Dansaires:

Joan B. Soler i Bru	1908
Antoni Casali i Ferran	de 1909 a 18/06/1914
Joan B. Soler i Bru	de 1915 a 1916
Joan Bel i Vilalta	de 1917 a 1921
Antoni Casalí i Ferran	del 1921
Joan Amades i Gelats	del 25/05/1925 a 23/06/1926
Ricard Llansa	del 24/06/1926 a
Josep Ventura i Llates	del 1941 a 1947
Lluis Llovet i Sánchez	de 1950 a 16/04/1951
Josep Ventura i LLates (en funcions)	del 16/04/1951 a 12/07/1951
Joan Farrarons i Graupera	de 13/07/1951 a 18/12/1956
Josep Palouzie i Carrera	de 19/12/1956 a 20/12/1965
Felix Sarrat i Royo	de 21/12/1965 a 18/12/1977
Joaquim Aicart i Martí	de 19/12/1977 a 16/12/1979
Josep Palouzie i Carrera	de 17/12/1979 a 20/12/1987
Mª Rosa Alonso i Solanes	de 21/12/1987 a 22/12/1992
Josep Palouzie i Carrera	de 23/12/1992 a 22/12/1997
Jordi Bartolomé i Antonés	de 22/12/97 fins ara

Mestres de dansa:

Rafael Tudó i Duran (Fundador de ECD)	de 1908 a 1909
Aureli Capmany i Farres	de 1909 a 1917
Felip Blasco i Anglès	de 1918 a 1954
Jaume Simon i Pujol	de 1955 a 1958
Felip Blasco i Anglès (en funcions)	del 20/03/ 1956 a 18/12/1956
Jaume Simon i Pujol	del 19/12/1956 a 11/01/1959
Francesc Passapera i López	de 1959 a 22/03/1962
Josep Ventura i LLates	del 220/3/1962 a 13/06/1965
Jaume Simon i Pujol (en funcions)
Ignasi Viñolas i Roig	de 1.964 a 1965
Mª Rosa Alonso i Solanes	de 13/06/1965 a 13/01/1988
Carles Mas i García	de 13/01/1988 a 03/10/1988
Carles d'Abassolo i Hernández	de 04/10/1988 a 2010/1990
Montserrat Garrich i Ribera	de 01/10/1990 a 15/09/1992
Mª Rosa Alonso i Solanes (en funcions)	1.992
Ramon Batalla	de 15/09/1.992 a 01/01/1995
Anna Bigas i Puig	de 01/01/1.995 fins ara

Mestres de dansa de la Secció d'Infantils i Juvenils

Maria Blasco	de 1947 a 1948
Ramón Rafael Tolosa i Torrella	de 1/02/1964 a 14/11/1964
Carmen Lasaosa i Puertolas	de 05/11/1964 a 03/02/1965
Cecili Jaime i Porqueras	de 04/02/1965 a 1977
Carmen Simon i Pujol	de 1965
Jordi Pérez i Bravo	de 1976 a 18/10/1977
Montserrat Roca	de 1976 a 18/10/1977
Anna Bigas i Puig	de 1976 a 1982
Montserrat Delgado i Baldrich
Jordi Bartolomé i Antonés	de 1982 a 1984
Montserrat Garrich i Ribera	de 1983 a 1985
Encarna Ariza i Escobar	de 1986 a 1987
Laura Barberà i Fillò	de 1988 a 1989
Núria Sauné	de 1989 a 1990
Miquel Batalla i Pérez
Sílvia Martin i Ferre	de 1989 a 1990
Oriol Fonollosa i Duch	de 01/09/1992 a 21/06/1998
Elisabet Viladrich	de 10/09/1992 a 15/04/2000
Yolanda Rodríguez i Anadón	de 01/10/1996 a 23/06/1997
Núria Viñolas i Insa	de 01/10/1997 a 30/09/2001
Esther Barceló	de 17/01/2000 a 15/03/2003
Montserrat Garrich i Ribera	de 30/09/2001 fins l'actualitat
Anna M. Viñolas i Insa	de 10/11/2003 fins l'actualitat
Pompili Massa i Pujol	de 30/09/2003 a 15/092004
Mònica Amoròs i Bigas	de 10/09/2004 fins l'actualitat
Oriol Fonollosa i Duch	de 15/10/2004 fins l'actualitat