Eren temps d’efervescència cultural. Arreu d’Europa, arquitectes imaginatius i agosarats aixecaven edificis de formes sinuoses, i pintors i escultors copsaven realitats quotidianes, de caire popular i senzill, amb formes que, alhora, feien pensar en la riquesa i voluptuositat de la natura. Era l’època d’esplendor de les arts decoratives en general, que mitjançant elements simples, com mobles o joies que es tractaven com si fossin veritables obres d’art, posaven a l’abast de la burgesia el fet de poder tenir petites meravelles a casa. Era un moment de culte a les arts plàstiques, i la moda, el disseny, la literatura i la música també es van impregnar d’aquest sentiment.

 

Era l’època del modernisme. Els artistes cercaven tot allò que fos nou, innovador, que permetés trencar amb el record d’èpoques passades. La creació era una fi.