Història
L’any 1908, al carrer Més Baix de Sant Pere de Barcelona, una colla d’amics interessats per la dansa en general i en concret per la del nostre país, redactaven i signaven els Estatuts d’una nova entitat anomenada Esbart Català de Dansaires. D'això fa més de cent anys. Si voleu coneixer la seva història podeu seleccionar el periode que us interessi.
1939 - 1948
De la postguerra a la recuperació
Com una premonició, pocs dies abans dela Batalla de l’Ebre s’escriuen aquelles darreres paraules al Llibre d’Actes 1923-1938 que, evidentment, quedarà sense acabar.
Com una premonició, pocs dies abans de
Un cop la desfeta republicana és una realitat, els components de la Junta Directiva decideixen mantenir inactiu momentàniament l’Esbart Català de Dansaires. Els homes que encaren l’etapa fosca de la postguerra més immediata són els que ocupen els càrrecs resultants de la renovació feta a la darrera Assemblea General de socis celebrada el dia 31 de gener de 1937, ja que l’any 1938 ja no s’és a temps de convocar-la.
La presidència l’ocupa Josep Ventura, després de la renúncia al càrrec d’Antoni Casalí que l’ha ocupat en tres ocasions (1909-1914, 1921-1924, 1928-1937) i per un espai temporal de vint anys. La vicepresidència recau en Carles Gàllego i a la resta de càrrecs hi trobem Manuel Vidal en el de secretari, Pere Villes com a sotssecretari, Francesc X. Vilaresau en el càrrec de vocal de propaganda i Ramon Sesé en el de vocal administrador. Felip Blasco continua com a mestre de dansa i Ricard Llansà com a director musical.